Francisco Castaño Mena, com a assessor i orientador familiar, i especialista en conductes problemàtiques i fracàs escolar, treballa al costat de Pedro García Aguado − el protagonista del programa “Hermano mayor” − al centre TEMPUS de Barcelona, amb qui també ha escrit diversos llibres com “Aprender a educar” i “A salvo en la red”.
En aquest nou llibre, “La mejor medalla: su educación” (Ed. Grijalbo), Francisco Castaño Mena destaca els valors educatius de l’esport, els beneficis de tenir una infància activa i com l’esport és un bon antídot de conductes perilloses, i parla amb diferents esportistes com Pedro García Aguado, Luis Pasamontes, Rubén Bonastre i Lorena Cos, entre d’altres.
Té dos fills i li encanta fer esport al seu costat. “El meu fill petit practica el ciclisme com a membre de l’escola del club ciclista de Sant Boi del Llobregat, una entitat de la qual m’agrada la línia educativa que segueix. Això ha de ser important per a tots els pares quan decideixen que els seus fills o filles s’apuntin a fer una activitat esportiva. Cal fer-se la pregunta: per què és important per a tu que el teu fill o filla faci un esport? perquè s’ho passin bé fent esport o perquè siguin competitius? Per a mi és millor que es dediquin a passar-s’ho bé”, diu Francisco Castaño, que té un altre fill amb autisme i també fa esport. “El meu fill gran és autista. Té més problemes de coordinació, però també va al gimnàs i a córrer. Faig molt esport amb els dos des que eren petits. A casa nostra l’esport sempre ha estat molt important, tant com els estudis“, explica.
− I per això la idea d’aquest llibre?
− La idea era fer un llibre que ajudi a transmetre els valors educacionals que té l’esport i a aplicar-los de manera quotidiana a casa… Hi ha un 70% de nens i nenes que fa esport com una activitat extraescolar i és fonamental que s’extrapolin totes les possibilitats que té l’esport per educar els infants en el dia a dia. M’agradaria que amb aquest llibre els pares i els infants aprenguin a ser més responsables gràcies als valors que transmet l’esport.
“La idea era fer un llibre que ajudi a transmetre els valors educacionals que té l’esport i a aplicar-los de manera quotidiana a casa”
− Quins són els valors de l’esport que més destaquen els esportistes que han participat en el llibre?
− A tots els esportistes que he entrevistat els coneixia i per tant sabia que veien el gran valor educacional de l’esport. A l’únic que no coneixia era a Jesús Vallejo. Luis Pasamontes, per exemple, destaca el valor que té el fet de treballar perquè una altra persona guanyi, la feina que ha de fer gregari en el ciclisme. Això significa gaudir de la teva feina i del teu esport amb humilitat. M’agrada molt la frase que diu en Markel Irizar: “De què serveix tenir una carrera i una bona feina si després no tens amb qui anar a prendre un cafè…” I amb la Carme Barceló vam parlar de veure’ns com a iguals.
“M’agrada molt la frase que diu en Markel Irizar: ‘De què serveix tenir una carrera i una bona feina si després no tens amb qui anar a prendre un cafè…’”
− Quins valors educacionals ha de fomentar l’esport?
− Mitjançant l’esport hem de fomentar que els nostres fills i filles se superin a ells mateixos sense pressió i sense voler superar els altres. La competició s’ha d’utilitzar com un mitjà per aprendre a saber guanyar i a saber perdre, per aprendre que algunes vegades punxes i t’has d’aturar… No ha de ser la finalitat. Això és el que intento explicar, coses que es transmeten quan contemples l’esport com una diversió. El meu fill una vegada es va deixar les sabatilles i quan va arribar a l’entrenament no les portava… Ara ha après a tenir l’hàbit de mirar sempre abans de marxar a entrenar si les sabatilles són dins la motxilla. La nostra feina com a pares és donar-los tranquil·litat, calma i alè perquè es puguin esforçar amb paciència. D’aquesta manera l’esport es converteix en una escola de vida.
“Mitjançant l’esport hem de fomentar que els nostres fills i filles se superin a ells mateixos sense pressió i sense voler superar els altres”
− Molta gent diu que el seu fill o filla no té temps de fer esport?
− Si un nen o nena no té “temps”, no anem bé… Quan un nen o nena diu que no té temps alguna cosa falla. L’altre dia va arribar el meu fill a casa amb una nota baixa. Li vaig preguntar què havia passat i em va dir: “Pare, no he estudiat”. Ell sap que si estudia i s’esforça, ho pot millorar. No li va donar la culpa al professor ni a les circumstàncies, no va buscar cap excusa. El més important és ensenyar als nostres fills i filles a organitzar-se i a esforçar-se… Estic segur que l’esport ensenya als infants aquests valors i també sé que els infants no poden estudiar des que arriben a casa fins al vespre sense parar. És impossible que aguantin.
Veure aquí l’article relacionat de Jesús Guillén sobre “L’exercici físic millora el rendiment acadèmic”.
“La nostra feina com a pares és donar-los tranquil·litat, calma i alè perquè es puguin esforçar amb paciència. D’aquesta manera l’esport es converteix en una escola de vida.”
− Creus que l’esport ajuda a la integració?
− El meu fill gran és autista i sempre he defensat que calia educar-lo amb tota la normalitat possible, però una de les majors dificultats és que tendim a la sobreprotecció. En canvi jo sempre l’he educat amb les pautes que aplico a altres nens i nenes. Potser amb ell has de ser més constant, però, com et deia, el meu fill va a un gimnàs i s’està convertint en una eina integradora i eina socialitzadora. I hi ha una altra cosa molt important: la presència d’aquests infants ajuda els altres a acceptar la diversitat i a acceptar les diferències.
− Fins a quin punt és important que es continuï fent esport a l’adolescència?
− Per a mi sempre és important fer esport i crec que, quan s’ha deixat que el nen o nena faci l’esport que li agrada i que el faci per passar-ho bé, serà més difícil que no vulgui continuar fent-lo quan arribi a l’adolescència. Quan no hi ha pressió ni expectatives per part nostra, quan arriba l’adolescència és fàcil seguir amb la pràctica esportiva.
− Quines són les errades més freqüents per part dels pares i mares quan els seus fills i filles es dediquen a un esport?
− D’una banda hi ha els pares de Messi i Ronaldo, que sempre els pressionen perquè arribin a ser unes grans estrelles esportives. Hi ha un altre tipus de pare “perillós”, que és aquell que volia ser esportista i, com que no ho ha aconseguit, lluita i pressiona perquè sigui el seu fill o filla qui assoleixi el seu somni. Després tenim el pare entrenador, que sempre dona instruccions i competeix amb les instruccions que dona l’entrenador, cosa que pot confondre l’infant. Després hi ha els pares empàtics, per a qui el més important és que el nen o nena s’ho passi bé fent esport, i aquesta és l’actitud, crec jo. La meva responsabilitat com a pare o mare és apuntar el meu fill o filla en una entitat esportiva que segueixi els valors en els quals jo crec i, una vegada fet això, s’ha de deixar fer i no intervenir ni cridar. Cal ser coherents.
