Adquirir uns hàbits alimentaris saludables durant la infància facilita mantenir-los d’adult i contribueix a prevenir moltes malalties i trastorns. Per això, convé que el menjador de l’escola es converteixi en un espai educatiu on es pugui posar l’accent en els aspectes més importants a tenir en compte per assegurar una nutrició equilibrada i uns costums que afavoreixin una bona convivència. A l’Escola Maquinista de Barcelona s’ha implementat un original sistema per treballar aquests aspectes.
“El gust per menjar sa es pot transmetre donant exemple, però no es pot ensenyar com una assignatura”
A l’Escola Maquinista de Barcelona, al llarg del curs 2012-2013, es va introduir un sistema d’autoavaluació entre els nens i nenes de primària que es quedaven al menjador. La idea era que, a partir d’un treball diari, tant dels hàbits d’higiene com d’alimentació, els infants poguessin realitzar una reflexió trimestral de quines coses havien de millorar. L’any següent, en el curs 2013-2014, aquest mètode també es va incloure en els alumnes de P4 i P5, adaptant-lo a la seva edat.
“Després es lliura un informe trimestral amb els ítems treballats, que poden variar en funció del curs, en què els mateixos nens i nenes marquen quins hàbits respecten sempre, de vegades o mai. Posteriorment, en funció de la valoració feta per l’infant, el monitor també inclou una observació en què precisa si està d’acord amb el que diu el nen o nena o si ha observat quelcom diferent durant aquest trimestre. També dóna suport al nen per poder treballar el que s’ha de millorar”, explica Chantal Marie Slujalkovsky, una de les responsables de la implementació d’aquest sistema dissenyat per desenvolupar la responsabilitat i autonomia dels infants sobre la seva pròpia alimentació, els seus hàbits i el seu comportament a taula.
En aquest sistema el monitor pren el paper d’acompanyant en el procés de creixement i els guia i ajuda per tal de mantenir una evolució positiva. A mesura que els nens i nenes van creixent es van introduint nous ítems, que poden variar també d’un trimestre a l’altre, depenent del que hagi treballat el grup.
“Per exemple, alguns dels ítems sobre els quals es reflexiona amb els nens i nenes de P4 i P5 són: “M’acabo tot el menjar que demano?”; “Tasto aliments nous?”; “Em rento les mans abans i després de dinar?”; “Entro tranquil al menjador?”; “Recullo el meu plat després de dinar?”… Mentre que alguns dels que treballem a 5è de primària són: “Utilitzo correctament els coberts?”; “M’assec correctament a la cadira?”; “Tinc cura del meu espai a l’hora de dinar?”; “Parlo amb un to de veu tranquil?”; “Participo en les tasques diàries (parar taula, recollir, etc.?)”…
“El fet que sigui el mateix infant qui detecti quines coses ha de millorar fa que tingui més ganes de treballar-les”
-I quina és la resposta dels nens i nenes en aquest sistema?
-Estan força acostumats a fer-ho, ja que els informes de l’escola es fan de la mateixa manera. El fet que sigui el mateix infant qui detecti quines coses ha de millorar fa que tingui més ganes de treballar-les. Els agrada que l’adult passi de ser el jutge, que mana i que diu qui ho fa bé i qui malament, a ser un acompanyant en el qual poden confiar perquè els ajudi a millorar respectant el ritme de cadascú. Reflexionen sobre si estan disposats a tastar tots els aliments, si solen demanar la quantitat que creuen que es menjaran i si s’acaben el que han demanat i s’han posat al plat. També mencionem els hàbits d’higiene: si estan pendents de rentar-se les mans i mantenir el lloc recollit i si es renten les dents després de dinar. Per acabar, es valora l’ús dels estris de dinar i la intenció de mantenir un ambient tranquil a taula, així com la relació amb els adults i els altres companys.
-Quines són les normes que han de respectar?
-Les normes, que en diem “pactes de convivència”, són molt bàsiques en el nostre espai de migdia: tastar els aliments, mantenir un ambient tranquil durant l’estona de l’àpat, respectar els companys i el material i participar en les tasques diàries. Les activitats que es proposen per a l’estona d’esbarjo són voluntàries.
-Són sincers els nens i nenes i fan autocrítica habitualment?
-Són força sincers. El fet que l’adult no jutgi la manera d’actuar de l’infant fa que aquest perdi la vergonya a admetre en quins aspectes ha de millorar. Valorar el treball diàriament fa que els nens i nenes prenguin consciència de la importància de ser responsables de la seva alimentació; al cap i a la fi, les conseqüències de cuidar l’alimentació reverteixen en la mateixa persona i és el que volem ensenyar.
-Ens pots explicar alguna anècdota de com incorporen aquest sistema?
-Els nens de P4 i P5 responen amb un sistema de colors: verd-sempre, groc-de vegades i vermell-mai. Alguna vegada ens hem trobat que un nen o nena de P4 ha omplert tots els requadres posant els colors en sèrie, per fer bonic, i hem hagut de repetir l’avaluació amb ell per tal que sigui real.
“Valorar el treball diàriament fa que els nens i nenes prenguin consciència de la importància de ser responsables de la seva alimentació”
-Quins canvis heu vist?
-Es noten millores. Hem vist que, a mesura que van creixent, es responsabilitzen cada cop més d’ells mateixos. Són molt sincers a l’hora de valorar-se i s’accepten a ells mateixos tal com són, és a dir, si a algú li costa més un aliment ens ho diu per trobar una solució en comptes de tirar el menjar d’amagat.
-Diries que els nens i nenes actualment donen importància a cuidar l’alimentació?
-Trobo que no li donen la importància que es mereix. El gust per menjar sa es pot transmetre donant exemple, però no es pot ensenyar com una assignatura. Per més que els monitors i monitores ensenyem la piràmide dels aliments o fem activitats relacionades amb la nutrició, el que realment té una influència directa és l’actitud envers el menjar que tenen els adults que són els seus referents. Nosaltres intentem, quan és possible, dinar amb ells, que vegin que mengem el mateix i ens mantenim sans, però el que és realment clau és el treball que es fa en el nucli familiar.
-Què és el que menys els agrada?
-És difícil triar un aliment que, en general, agradi poc. Penso que la verdura és el que més costa, tot i que hi ha molts nens que se la mengen molt bé. I, sens dubte, el que més els agrada són les croquetes de pollastre i l’hamburguesa.
