Des que, amb 23 anys, va treballar amb nens i nenes que tenien una situació difícil, es va adonar que hi havia una manera d’educar diferent. Al ajuntar grups d’infants de diferents edats sorgia entre ells de manera natural l’ajuda mútua i alhora es contribuïa que cadascun descobrís els seus talents i les seves fortaleses innates. Al seu nou llibre Educar para la paz. La neurociència de la felicidad responsable (Ed. Kairós), Nora Rodríguez dona les pautes per desenvolupar de manera concreta aquesta educació que fomenta la felicitat responsable, un repte educatiu en una societat en la qual l’individualisme, la desconnexió amb l’entorn, la velocitat i la tecnologia són imperants.
“Hem de preparar els infants i els adolescents perquè puguin transformar la societat”
La seva xerrada TED “Despierta el cerebro social de un niño y despertarás sus talentos” l’ha convertida en un referent mundial en el camp educatiu. Autora de diversos llibres, Nora Rodríguez, pedagoga i educadora, actualment dirigeix el projecte “Happy Schools Institute. Neurociencias y educación para la Paz”, que defensa l’educació en la felicitat responsable, els fonaments de la qual recull a la seva darrera obra Educar para la Paz (Ed. Kairós).
“En una època en la qual en els darrers deu anys la tecnologia s’ha desenvolupat d’una manera imprevisible, on tenim robots que ben aviat sembla que treballaran per nosaltres, l’únic que marcarà la diferència és educar la humanitat”
−Ens han fet creure que teníem una naturalesa competitiva i egoista quan no és així, segons demostra la neurociència i explica a Educar para la paz.
−Així és! Resulta fonamental que l’educació es focalitzi en educar la humanitat i en educar tots els talents i recursos que té el cervell, en lloc d’anar en contra de la nostra naturalesa, que és altruista, generosa i compassiva. Hem d’anar molt amb compte perquè l’educació va néixer amb l’objectiu de formar persones que treballessin en fàbriques quan necessitava persones obedients i submises, mentre que ara el que ens cal és una educació que formi persones que puguin construir una societat millor. Els éssers humans naixem perfectament equipats per a connectar de forma positiva amb els altres. En aquesta societat actual completament impregnada de tecnologia, l’únic que marcarà la diferència és que ens focalitzem en educar per a desenvolupar el cervell social. I tenim una biologia a favor nostre.
−Explica que els infants necessiten més que mai desenvolupar un sentit de pertinença.
−Els éssers humans necessitem sentir que pertanyem. Tanca el puny amb el polze dins. Quan fas això has construït un cervell. El canell és el cervell reptilià –el més primitiu–. El polze que s’asseu sobre el palmell de la mà és el cervell emocional i els quadre dits representen el neocòrtex. És a dir, el cervell més primari és el reptilià, després el cervell emocional i després el neocòrtex, on hi ha la memòria a curt i llarg termini, la capacitat de raciocini i totes aquelles capacitats que ens permeten estudiar. El cervell reptilià, el més antic, té la necessitat de desenvolupar el sentit de pertinença, de sentir-se estimat i connectat amb els altres i de formar part d’un grup, perquè els éssers humans creixem i ens desenvolupem dins d’un grup. Per tant, el primer que ens cal com a éssers humans és desenvolupar connexions socials satisfactòries i després necessitem emocions positives que ens segreguin serotonina, dopamina i oxitocina en el nostre cervell. Aquesta és la base perquè puguem aprendre millor. No obstant, sovint l’educació només fomenta crear éssers competitius i individualistes… Ho estem fent tot des d’un lloc tan equivocat! No estem alineats ni amb la nostra naturalesa ni amb la nostra biologia.
−L’ajuda mútua és un dels pilars de la pedagogia de la felicitat responsable.
−La pedagogia de la felicitat responsable té moltes columnes i efectivament per a mi l’ajuda mútua és fonamental. Jo, amb 23 anys, em vaig quedar amb un grup d’infants que tenien situacions complicades i l’ajuda mútua va permetre que ells es recol·loquessin i no només trobessin el seu lloc sinó que desenvolupessin els seus talents. En ajuntar grups de nens i nenes de diferents edats es fomentava que uns ajudessin els altres, i no només que els grans ajudessin els més petits, sinó també a l’inrevés. Sovint hi havia un nen de cinc anys que estava malament i aleshores s’hi apropava un infant de tres anys, li donava la mà i se l’emportava a fer alguna cosa de manera que aconseguia integrar-lo i l’ajudava a dur a terme alguna activitat… L’ajuda mútua, l’agraïment i la generositat mouen molt el cervell i fomenten els aprenentatges perquè tot allò que el nen o la nena aprenen a l’aula necessiten integrar-ho a partir d’una experiència socioemocional potent en aquest sentit. Això és el que els permetrà donar un valor a allò que duen a terme. L’aula ha de ser un laboratori socioemocional.
−Parla que els mestres han de ser inspiradors ètics…
−Sí. Aquesta és la clau. Hem de preparar els infants i els adolescents perquè sentin que poden transformar la societat. Necessiten ser transformadors socials. Per això en el meu projecte jo parlo dels dissenyadors d’una societat responsable. Crec que és molt important que es treballi des de la pedagogia de la felicitat responsable, que significa també que jo no puc ser feliç quan els altres no ho són. La meva felicitat no està en contra del benestar dels altres. El missatge és molt diferent del que transmet la societat individualista, on més aviat es defensa que mentre jo guanyo m’importa poc allò que li passa al del meu costat.
−Diria que molts adolescents senten que la societat poc té a veure amb ells i la seva vida?
−Crec més aviat que el greu problema que tenim és que la societat no simpatitza amb els joves i els estigmatitza. Oblidem que l’adolescència és la gran oportunitat que té l’ésser humà per a transformar-se en el ser social que desitja ser. El problema és que vivim en una societat que no ajuda els adolescents.
−En general els adults d’avui estem bastant desconnectats de nosaltres mateixos?
−Jo el que dic és que el cervell està en un permanent estat d’alerta per veure què passa a l’entorn exterior amb l’objectiu de poder-s’hi adaptar, i després fa un altre moviment per veure què passa dins seu. Actualment no hi ha moviment que procuri esbrinar què passa dins meu, ja que estem tots immersos en una societat en la qual el més important és l’aparença i vivim sobretot de cara a la galeria. El meu llibre té una trampa: tot el que explico a l’inici del llibre és allò que no s’està fent, per la qual cosa l’assetjament escolar s’està convertint en una dinàmica natural a la majoria dels grups. Visc en una societat on soc controlat per la tecnologia, però es creuen molt fàcilment els límits passant de controlar a maltractar.
−L’enorme desenvolupament tecnològic que hem viscut i vivim ens allunya de la nostra forma natural de ser i funcionar?
−En una època en la qual els darrers deu anys la tecnologia s’ha desenvolupat d’una manera imprevisible, on tenim robots que ben aviat sembla que treballaran per nosaltres, l’únic que marcarà la diferència és educar la humanitat. Els robots mai no podran ser humans ni compassius ni altruistes. Però hem de donar eines als joves per ser-ho. Fixem-nos que la majoria de pares estalvien pel moment en el qual els seus fills aniran a la universitat i no s’adonen que en l’etapa en la qual cal posar més de la nostra part i més esforç es necessita fer és durant els primers anys de vida de l’infant. És en aquesta etapa en la qual s’aprenen les eines que ens ensenyen com ens hem de desenvolupar dins d’un grup i com hi interactuem… La pregunta a respondre és com fem que el cervell reptilià estigui satisfet en una societat on per primera vegada a la història de la humanitat els joves se socialitzen en dos mons paral·lels alhora, el món real i el virtual; i on pertànyer implica diverses pertinences al mateix temps. I de tot això ens cal ser-ne molt conscients com a pares i educadors!
−Fomentar més el contacte amb la natura és imprescindible?
−El contacte amb la natura és absolutament positiu fins i tot per explicar coses difícils d’assignatures com les matemàtiques. A Noruega hi ha alguns programes pedagògics on els adolescents van només tres hores a classe i fan les classes a l’aire lliure, que duren 40 minuts i són molt intensives. Allà s’ha comprovat que el contacte amb la naturalesa millora el rendiment, perquè és una manera d’activar aquesta necessitat de relació que tenim tots els éssers humans de sentir-nos connectats amb alguna cosa que és més gran que nosaltres mateixos. Costa molt parlar i desenvolupar emocions positives amb infants sempre tancats dins d’una aula. Les emocions constructives tenen a veure amb les relacions constructives vinculades amb els altres i amb el contacte amb alguna cosa més gran que un mateix.
Requadre: Incentivar el cervell social i les emocions positives
“Quan l’educació exalta l’individualisme sense considerar que el grup necessita la ‘sinapsi social’ per al seu desenvolupament, s’inhibeix part del seu potencial”, escriu Nora Rodríguez. Però com treballar en grup? “Per a mi les activitats en grup no funcionen només pel fet de desenvolupar-se en grup. Cal una experiència d’alt impacte, com per exemple que ens tapem els ulls i ens guiem pel so; ah, mira, i així és com miren els ratpenats… Als infants els calen coses que sorprenguin, on estiguin tots integrats i on hagin de resoldre tots un problema que els porti a desenvolupar junts un projecte, a col·laborar i a practicar l’ajuda mútua, on siguin mestres els uns dels altres”, diu Rodríguez.
Al llibre Educar para la Paz aquesta pedagoga i conferenciant dona pautes i consells adequats a cada edat per inspirar la generositat, per inspirar la cura mútua, per ser més amables, per despertar les fortaleses internes i despertar el sentit ètic, com per exemple facilitar la vida de persones significatives que els portin a buscar qualitats similars dins seu.
