“Quan està ben enfocada la pràctica esportiva fa aprendre nens i nenes a conviure, a respectar els altres, a cooperar i a ser solidaris”
L’esport és bàsic per combatre el sobrepès, l’obesitat, així com les malalties que se’n deriven. Menys reconegut, però encara més important, és el desenvolupament cognitiu, afectiu i emocional que facilita en els nens i nenes, com també la millora del rendiment escolar. Ens ho explica Teresa Lleixà, doctora en ciències de l’educació de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de Cap Infant Sense Esport de la Fundació CET 10, investigadora i autora de diferents obres relacionades amb la pràctica esportiva.
“Entre els 3 i 8 anys, és important que nens i nenes realitzin una pràctica d’activitat física variada. Els beneficis són de tota mena. Sentim parlar molt de com és d’important l’esport per a la salut, sobretot en la prevenció del sobrepès i l’obesitat i, per tant, de malalties associades a aquests problemes. Però, per a aquestes edats, jo en destacaria més els beneficis de desenvolupament personal. Els nens i nenes que practiquen esport, si aquesta pràctica està ben enfocada, aprenen a conviure, a respectar les altres persones, a cooperar, a ser solidaris. Aprenen a valorar l’esforç, a controlar les emocions, a ser resistents a la frustració. Tot això, repeteixo, si la pràctica està ben enfocada i dirigida en aquest sentit”, assegura Teresa Lleixà, membre del Consell Assessor de Cap Infant Sense Esport de la Fundació CET 10, una organització que té com a objectiu prioritari treballar a favor de la infància fent arribar els beneficis de la pràctica esportiva i de lleure a tota la mainada. Lleixà ha investigat com l’educació física es pot convertir en una gran eina per contribuir a ajudar els col·lectius en risc d’exclusió. Llicenciada en educació física i en pedagogia, doctora en ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona i professora del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la Universitat de Barcelona, és autora de nombroses publicacions sobre l’educació física escolar.
Fotografia de Teresa Lleixà
-Això també té una incidència en l’edat adulta?
-La pràctica de l’activitat física en els infants els fa més hàbils i això és un factor de motivació per seguir practicant esport quan siguin grans. Els nens i nenes que practiquen esport tenen més probabilitats de dur un estil de vida saludable de grans.
-Creu que som prou conscients com a pares i com a societat de la necessitat de la pràctica esportiva regular en nens i nenes per assegurar-los un bon desenvolupament físic, psicològic i social?
-Hi ha molts pares i mares que entenen que la pràctica esportiva és recomanable perquè és saludable, allibera tensions i perquè els infants s’ho passen bé. Però potser no són prou conscients de tots els beneficis cognitius, afectius i emocionals que pot aportar. A més hi ha molts pares i mares que hi posen molta passió i volen que els seus fills o filles guanyin per damunt de tot. I això pot arribar a ser molt negatiu. Cal entendre que el més important és l’esforç, les relacions personals, les experiències que viuen. El fet de guanyar o perdre ha de ser totalment secundari per a aquestes edats.
-S’ha d’obligar el nen a moure’s quan no li agrada fer esport? Quin seria el seu consell en aquest sentit?
-No s’ha d’obligar en absolut, si per obligar entenem fer esport en contra de la seva voluntat. Però hi ha altres maneres. Per sort la pràctica de l’activitat física té moltes modalitats. Hi ha un munt de tipus d’activitats diferents. Es poden trobar activitats individuals, en equip, de lluita, dansa, competint, sense competir, en medis diferents, amb material, sense material… És difícil no trobar alguna activitat que pugui agradar. Cal buscar l’activitat que millor s’adapti a les característiques del nostre infant, o aquella per la qual l’infant hagi mostrat interès.
“Hi ha estudis que indiquen que l’atenció, la memòria, la responsabilitat personal i els hàbits de treball milloren amb la pràctica esportiva, i que aquests mateixos factors milloren la capacitat d’aprenentatge.”
-Molts adolescents abandonen la pràctica esportiva. Què hauríem de fer com a pares o mestres? Creu que l’esport és una bona eina per reconduir adolescents difícils?
-És cert que l’adolescència és una etapa on es produeixen abandonaments. El pas de l’ensenyament primari a l’ESO o de l’ESO al batxillerat són moments bastant decisius, perquè els infants canvien de grups, descobreixen altres interessos. Aquesta època és especialment delicada emocionalment parlant. Està comprovat que l’esport ajuda molt en estats d’ansietat i d’inestabilitat emocional.
-Quins són els valors més importants que ens ajuda a tenir present l’esport?
-El tema dels valors té una certa complexitat perquè tots sabem que a l’esport hi ha valors i contravalors. És important que els entrenadors i els tècnics ho tinguin present i orientin la pràctica cap als valors que abans he comentat: cooperació, solidaritat, respecte, perseverança, etc.
-Diria que la pràctica regular d’esport millora la capacitat d’aprenentatge del nen i el seu rendiment escolar?
-Hi ha diversos estudis que relacionen la pràctica esportiva amb el rendiment acadèmic. En general aquests estudis indiquen que factors com l’atenció, la memòria, la responsabilitat personal, els hàbits de treball es milloren amb la pràctica esportiva i que aquests mateixos factors milloren la capacitat d’aprenentatge.
“Cal entendre que el més important és l’esforç, les relacions personals, les experiències que viuen. Guanyar o perdre ha de ser totalment secundari per a aquestes edats.”
-Ha fet importants recerques sobre com l’esport pot ajudar a fomentar la integració dels nens immigrants. L’esport és una eina de cohesió social entre nens i nenes?
-L’activitat física i esportiva permet la interacció entre els infants i, com ja he comentat, l’aprenentatge de comportaments socials per al respecte i la cohesió. Sobretot permet conèixer la diversitat de les persones i aquest coneixement facilita la cohesió, perquè el desconeixement és el principal motiu de desconfiances i pors que són a la base dels comportaments poc respectuosos, d’odi o xenòfobs.
-A Catalunya tenim un bon nivell en la implementació de la pràctica esportiva entre els nens i nenes?
-Hi ha quatre o cinc comunitats autònomes que tenen programes molt complets i acuradament dissenyats per a la implementació de la pràctica esportiva entre els nens i nenes i Catalunya n’és una. Cal destacar les accions del Pla Català de l’Esport, però també moltes iniciatives en l’àmbit local, com per exemple el Programa “L’escola fa esport a la ciutat” que mobilitza més de 65.000 nens i nenes a Barcelona. Molt interessant també és el programa “Juga Verd Play” al Baix Llobregat, que té com a finalitat l’educació en valors a través de l’esport. I molts d’altres…
-Com valoraria el paper i la tasca de la Fundació CET10 per a la promoció social de l’esport i el lleure entre els infants?
-Del que jo conec de CET10, valoro principalment dues coses. Per una banda, busca la màxima participació dels nens i nenes i, per l’altra, té una orientació educativa i social de l’esport. A més, aposta fort per la formació dels monitors i tècnics i això dóna coherència a tot el projecte.
