Formació en el lleure

L’educació en el lleure és un concepte genèric adoptat en el darrer quart del segle XX per designar aquell conjunt d’activitats i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora de l’àmbit familiar i del currículum escolar que els ajuden a adquirir habilitats i competències socials, fent-los protagonistes de la seva pròpia vida i actius i participatius socialment.

Des de finals del segle XIX les activitats educatives en el temps lliure s’han anat convertint en els motors de la renovació pedagògica. En les primeres colònies de vacances, de caràcter escolar, va sorgir una pedagogia del temps lliure. Aquesta educació en el temps lliure ha anat evolucionant fins a poder oferir la possibilitat de desenvolupar un procés intencional des de l’àmbit de l’educació no formal que afavoreix l’enriquiment personal, des d’una opció del voluntariat i de persones compromeses amb una realitat sociocultural i lliure de la pressió institucional. En les societats postindustrials, hem passat de viure un temps lliure espontani a un temps lliure o d’esbarjo organitzat socialment i del qual pot gaudir una gran part de la població. Fer esport, llegir el diari, viatjar i passejar, entre altres, són activitats quotidianes i freqüents en les societats anomenades desenvolupades. Aquest augment del temps de lleure fa que l’oci es consideri avui una necessitat social.

Actualment dos grans sectors organitzen activitats d’educació en el lleure durant tot l’any i en períodes de vacances: les grans federacions, que representen l’associacionisme educatiu català i aglutinen centres d’esplai i agrupaments escoltes, i les empreses d’educació en el lleure, un sector empresarial dinàmic i que ofereix propostes educatives de qualitat. Les entitats de lleure han tingut un paper rellevant en l’educació dels infants i joves durant la seva trajectòria on la finalitat és educar en el lleure. A través d’activitats, sortides, campaments, colònies, campus, casals… aquestes associacions de monitors i monitores, fan que els infants aprenguin a desenvolupar-se i adoptar una visió crítica del seu entorn de forma lliure i teixint relacions entre companys.