“L’educador en el lleure és un model adult de referència per als infants i per als joves. De manera expressa, els ofereix, en el seu temps lliure, un marc de valors humans dins d’una opció explícita d’exemple de societat i de persona”

Els monitors estableixen un important vincle amb els nens i nenes que tenen al seu càrrec i es converteixen sovint en un referent.  Com ha de ser aquesta relació? Quines qualitats ha de desenvolupar el monitor per vetllar pel benestar de tots els nens i nenes així com pel funcionament del grup? Quin és el millor estil de lideratge?

Un pedagog francès, Edouard Limbós, va estudiar les diferents maneres que hi ha de ser monitor de lleure dins d’un grup. Es va adonar que, bàsicament, hi ha tres tipus de monitor o líder: l’autoritari, el que deixa fer i el democràtic, amb diferents matisos segons on es posa l’accent.

L’estil autoritari

Es creu infal·lible, no tolera cap oposició o resistència, tot i que es pot ser autoritari desenvolupant maneres molt diferents:

• L’autocràtic: El monitor té tot el poder de decisió, s’ha de fer tot el que ell vol, mai consulta, ni té en compte els suggeriments. S’aïlla del grup, estableix distàncies i creu que no ha de barrejar-se amb el grup ja que el misteri li afavoreix el prestigi davant els nens. No es permet gaires familiaritats.

• El paternalista: El monitor paternalista es mostra més accessible que l’anterior, intenta passar els seus punts de vista d’una manera més subtil, buscant que els nens li estiguin reconeixent com és de lògic i beneficiós. Vol ser reconegut com a cap d’una manera que tots l’adorin, plens de gratitud. Sovint fa referència a la seva experiència per convèncer els altres.

• El maniobrer: No actua mai directament, de front, sinó que busca l’adhesió o l’obediència per altres camins més recargolats, per exemple, essent amable amb uns, desconfiat amb altres, etc. Està convençut que el fi justifica els mitjans.

• El dèspota: Vol estar a tot arreu, influir en tot, es creu indispensable. Es queixa de ser el que més treballa, que els altres monitors no col·laboren. És intransigent, demana sempre la perfecció absoluta. Fa que altres se sentin culpables, incapaços, desanimats. Crea mal ambient allà on va.

L’estil del que deixa fer

El monitor que deixa fer es limita a deixar fer al grup de nens i nenes el que vulgui. Això implica no evitar ni reconduir problemes, ni tampoc neutralitzar l’acció de líders dins del grup de nens que poden i volen imposar la seva llei.

També es pot exercir aquest estil de diverses maneres:

• El demagog: Abandona l’autoritat en mans dels nens o joves, a fi de causar bona impressió, ser popular entre ells, etc. El demagog sol parlar molt, promet molt, però no fa res i a poc a poc se n’aparten. Sovint, el demagog busca la complicitat dels nens davant dels altres monitors, diu que “és un més del grup”. Sota l’excusa que els nens s’autoorganitzin, tolera tots els desordres i després els justifica. Està convençut que els qui no actuen com ell són uns autoritaris.

• El bonàs: El monitor dèbil de caràcter, sense autoritat natural, que actua bàsicament amb ingenuïtat. Sovint busca la compassió del grup de nens. Però els nens no l’accepten, solen ser molt durs amb segons quines debilitats dels monitors.

• El desemparat: És el monitor col·locat en una responsabilitat per sobre de la seva capacitat, massa forta, de massa envergadura. Sovint això passa en llocs on, per manca de responsable, es donen responsabilitats molt aviat a gent molt jove. Es desanimen i deixen progressivament el grup al seu aire.

L’estil democràtic

En aquest cas, el monitor confia en el grup de nens i no renuncia al seu paper específic dins del grup. A diferència dels dos estils anteriors, el monitor democràtic està realment al servei del grup i no de les seves aspiracions o necessitats. Es pot ser democràtic de diverses maneres:

• El cooperatiu: intenta que el grup trobi la solució als seus problemes per ell mateix, però amb la seva col·laboració. Admet no ser infal·lible, confia en el seu diàleg, vol que les decisions siguin interioritzades, assumides pels nens i no pures formalitats. Busca que el grup progressivament s’autogestioni més.

• El catalitzador: El monitor es posa en un paper d’observador actiu. La seva feina consisteix a procurar posar el grup en situació de presa de consciència dels problemes, perquè siguin els nens sols qui trobin els problemes a partir de la reflexió. Aquest paper catalitzador és propi de psicòlegs o d’educadors que treballen amb nois més grans.

• El semidirectiu: Seria el monitor que actuaria bàsicament com el cooperatiu, però que es reservaria una certa dosi de directivisme en segons quines situacions o moments, per aconseguir que el grup sigui progressivament més autònom, que s’autogestioni, però sense renunciar en ocasions a donar pautes concretes pel que fa al mètode o als continguts.

És evident que la nostra manera de ser monitor ha d’enquadrar-se dins d’un estil bàsicament democràtic, de confiança cap a la persona i cap al grup, i de promoció de l’autogestió dins del grup. Però aquesta perspectiva admet, si volem ser flexibles amb la realitat, diferents matisos segons l’edat dels infants, la consciència de grup, les capacitats del grup, les situacions específiques d’inseguretat o perill i la voluntat del grup.

Per aquest motiu, més que parlar d’estils de lideratge, el bon monitor o monitora serà aquella persona que adaptarà el seu estil de lideratge als diferents factors del grup i que sempre estigui al servei dels infants. En aquest cas, parlarem de lideratge situacional.

El monitor ha de ser adaptable a un entorn dinàmic. El fet de treballar en equip li permet buscar suport i complementarietat entre tots els altres membres.

Trets de la personalitat a desenvolupar

La maduresa personal del monitor és clau en l’èxit de la seva tasca educativa. Cal que hi hagi una distància d’edat suficient per garantir que els problemes a què s’enfronta el nen són problemes ja superats pel monitor. Cal que el monitor es conegui a ell mateix i s’accepti per poder conèixer i acceptar l’infant.

També és important que sigui una persona amb un bon equilibri emocional, sense alts i baixos en el seu estat d’ànim, ni persones que es deixin dominar per les emocions, ni que busquin compensacions afectives en el tracte amb els infants perquè li manquen a la seva vida personal.  També cal una fortalesa física i psíquica perquè el treball amb infants és cansat, tant físicament com psíquicament.

No pot mancar l’autodisciplina o autocontrol per no perdre la paciència, per aixecar-se als matins de la colònia, per dominar la set, la gana, la calor i el mateix cansament. Imaginació i versatilitat per adaptar i improvisar i extraversió i participació són d’altres elements a desenvolupar.

El paper i les funcions del monitor seran bàsicament:

• Estar al costat dels infants i els joves, com a adults, acompanyant-los i ajudant-los en el seu itinerari cap a la maduresa. Ser-hi presents ja és un nivell d’intervenció.

• Estar a favor dels infants i joves, alhora que s’afavoreix la vivència d’experiències, els contactes humans i els aprenentatges.

• Estar al servei dels infants i joves, prenent el paper d’un mitjà, d’un instrument educatiu, en la construcció d’una història els protagonistes de la qual són ells.

• Tenir una funció pedagògica: L’educador en el lleure és un model adult de referència per als infants i per als joves. De manera expressa, els ofereix, en el seu temps lliure, un marc de valors humans dins d’una opció explícita d’exemple de societat i de persona.

• Animar el grup: L’educador en el lleure vetlla per la construcció de la vida col·lectiva en el si del grup d’infants o joves, per la regulació del seu funcionament i la resolució de conflictes.

• Ser tutorial: L’educador en el lleure vetlla pel procés de desenvolupament i pel progrés de cada infant o jove, la seva integració en el grup i la seva inserció en el medi.

• Desenvolupar una funció organitzativa i de seguretat: L’educador en el lleure gestiona els recursos i organitza els mitjans educatius i la vida quotidiana. Té la responsabilitat de vetllar per les condicions materials, sanitàries i de seguretat.

• Tenir una funció didàctica: L’educador en el lleure programa i desenvolupa les activitats, facilita els aprenentatges i els adapta a les característiques diferencials dels grups i de les persones.

• Fer de mediador o mediadora: L’educador en el lleure facilita la comunicació entre el medi social, cultural i natural i l’infant i el jove, tant en el sentit d’ajudar-los a interpretar l’entorn i actuar en conseqüència, com en el sentit de procurar un medi acollidor i obert a la diversitat i la comprensió.