Neuroeducació: els coneixements des de la neurociència estan revolucionant a poc a poc l’educació. Tant és així que cada dia són més les escoles que apliquen aquestes evidències, elements i condicions que faciliten l’aprenentatge al nostre cervell.
El mes d’octubre vinent se celebrarà el II Congrés Internacional de Neuroeducació a Barcelona. Comptarà amb els millors investigadors d’aquest àmbit i, a més de conferències, s’hi organitzaran tallers pràctics per ensenyar tècniques que faciliten el desenvolupament de les funcions executives, unes funcions que molts estudis vinculen amb el fet de tenir un major èxit a la vida perquè ens permeten assolir els nostres objectius.
La primera edició del Congrés Internacional de Neuroeducació ja va arribar a diferents conclusions −recollides a la il·lustració−, sobretot tot allò que facilita l’aprenentatge al cervell com, per exemple, la importància de cooperar, de dialogar i de compartir amb els altres, o bé com ens condiciona quan aprenem la mirada del mestre i el vincle que hem establert amb aquest o aquesta. “No fer cas dels avenços de la neurociència dins l’àmbit educatiu seria com si la medicina hagués realitzat un gran descobriment i els metges diguessin: “No, això no ho volem saber…”. Gràcies als avenços que representen les ressonàncies magnètiques funcionals, que ens permeten observar el nostre cervell en viu mentre desenvolupa diferents tasques i activitats, sabem com funciona el cervell, i allò que li facilita la tasca d’aprendre. Així, la neuroeducació és una font d’informació fiable i accessible per aplicar a noves tècniques d’ensenyament que ens ajudin a treure el màxim potencial de nosaltres mateixos”, explica Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’educació, experta en Neuroeducació i una de les organitzadores del II Congrés Internacional de Neuroeducació.
“La por i l’estrès bloquegen l’aprenentatge”
– Què és allò que facilita el nostre aprenentatge?
Molts factors fan més fàcil el nostre aprenentatge, perquè aprendre pel cervell és una cosa natural. Ara bé, podem facilitar molt més l’adquisició de nous coneixements si no li posem obstacles. Per exemple, sabem que al cervell li agrada el plaer i no li agrada l’estrès sostingut. Per tant, si creem espais d’aprenentatge que fonamentin la curiositat, les ganes de saber i ens allunyem de la generació de pors, estem facilitant l’aprenentatge. Un altre gran factor és dormir bé, sobretot en el cas dels adolescents, el cicle de la son dels quals es retarda en aquesta època. El moviment també és clau per aprendre amb més facilitat.
“Amb vint minuts previs d’exercici cardiovascular ens serà molt més fàcil assimilar allò que ens ensenyen després”
– S’aprèn més en moviment?
Sí. A l’educació sovint ens oblidem del cos i resulta fonamental a l’hora d’aprendre. Els infants, sobretot els petits, aprenen millor si es mouen i no es sotmeten a la cadira. En una posició estàtica els és molt més difícil aprendre. I només amb vint minuts previs d’exercici cardiovascular, el cervell es carrega d’una important proteïna, el BDNF, i ens serà molt més fàcil assimilar tot allò que ens ensenyin després. Trencar espais de rutina i incorporar el moviment és molt favorable per a facilitar el procés d’aprendre.
“És tot un repte adaptar-se a la singularitat”
– Quines altres coses afavoreixen l’aprenentatge?
Explicar històries també facilita l’aprenentatge. S’ha descobert que el cervell funciona igual quan imagina que en una situació real. De fet, els pilots d’avió aprenen a pilotar amb tècniques de simulació, perquè el cervell actua com si fos a la realitat. Així, tot allò que potenciï la imaginació i la simulació és pur aprenentatge. En alguns països ja hi ha lleis que apliquen les descobertes de la neurociència dins l’àmbit educatiu com, per exemple, que els adolescents entrin a l’escola més tard perquè el seu cervell necessita dormir més hores i perquè tenen el ritme de son retardat. També és tot un repte adaptar-se a la singularitat: sabem que cada cervell és únic i, per tant, cal atendre’l d’una manera personalitzada i adaptada al seu ritme, i trencar la creença que tots hem de passar per un mateix eix en un mateix moment.
– També és important el treball amb xarxa?
Sí, el nostre cervell és un cervell social. En si, el nostre cervell funciona com una gran xarxa. Per tant, cal afavorir el màxim de connexions neuronals possibles i això s’aconsegueix amb noves experiències, amb el fet de cooperar, dialogar i compartir…
– Quin és el paper de les funcions executives dins l’aprenentatge?
Hi ha molts estudis que relacionen el desenvolupament de les funcions executives amb l’èxit a la vida. Les funcions executives t’ajuden a planificar, a inhibir el control i a ser flexible, i, si les entrenes i exercites des de petit, tot i que sabem que són les últimes a madurar perquè es situen en la zona prefrontal del cervell, quan arribin a la maduració tindrem molt de guanyat perquè ens permeten assolir allò que ens proposem. Les funcions executives són les que ens ajuden a organitzar i a prendre decisions. És important donar a conèixer la importància de les funcions executives a l’educació, perquè ens fa comprendre com funcionem i com millorar-les. I als tallers del congrés s’hi donaran moltes propostes pràctiques de com treballar-les des de diferents vessants.
– Què els diries als mestres?
Jo els diria que la neuroeducació ve a sumar i a mostrar-nos per què funciona allò que estem fent a l’aula i el que no funciona. Allò que més diuen els mestres quan aprenen sobre neuroeducació és: “ara entenc perquè em passa això a classe!”.
