Parlem amb Jorge Barudy, un dels especialistes en trauma infantil i resiliència amb més renom internacional, i Maryorie Dantagnan, pedagoga i psicòloga especialitzada en danys traumàtics. Són els fundadors del Centre EXIL, per a infants traumatitzats en contextos de violència, fills i filles de mares víctimes de la violència masclista i nens de famílies adoptives que han patit un trauma primerenc.
Ens hem trobat amb aquesta parella a la presentació d’El talismà de la Luna, un conte on s’aborda el trauma, el dol i la resiliència en la infància.
L’han escrit Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan per ajudar els infants d’entre 4 i 8 anys a comprendre millor les seves emocions quan han patit una pèrdua o han tingut una vivència difícil. Amb un llenguatge clar i elements com adhesius i propostes de dibuix, a través de la difícil situació que viu la Luna, la protagonista, la intenció és que puguin posar llum a allò que els passa per dins. Perquè, com diuen en Jorge i la Maryorie, “les històries afavoreixen l’emergència de la resiliència al donar a l’infant la possibilitat de reconèixer-se com un supervivent i de representar-se com un heroi de la seva pròpia història”.
-Què és un trauma?
-És la interrupció abrupta d’una vida harmoniosa i significa un abans i un després en la vida d’aquell infant. La vida s’enfonsa a causa de la por que li desperta allò que ha viscut.
-Què pot ajudar a reparar aquesta ferida psicològica?
–Aconseguir que aquesta ferida tingui més o menys impacte depèn de quina sigui la resposta del món adult davant aquest fet. Una protecció posterior eficaç de l’infant, una bona contenció, un bon suport i també un reconeixement del seu patiment són la manera més sana d’ajudar-lo, perquè pugui adaptar-se a allò que ha viscut. La resiliència dels infants depèn del seu context i no de les singularitats personals de cada infant.
-Quins altres elements ens ajuden a desenvolupar la resiliència?
-La resiliència és una producció social i depèn sobretot d’una bona relació interpersonal. Tractar bé els infants des de ben petits és la base de la resiliència i la resiliència primària és determinant perquè condiciona la nostra capacitat de resiliència de per vida. La resiliència primària apareix quan un bebè ha estat ben tractat des de la seva vida intrauterina i durant els seus primers anys de vida. Estar ben tractat significa que: les seves necessitats s’han respectat i s’han satisfet, ha rebut un amor incondicional i un afecte que implica mantenir un contacte físic, unes mirades, tendresa, somriures… Aquests són els ingredients per aconseguir un territori fèrtil. Però hi ha un 10% dels infants del món −i creiem que aquesta xifra es queda petita− que no creix en aquestes condicions que permeten desenvolupar una resiliència primària i pateixen fins i tot abans de néixer perquè la mare consumeix tòxics, el pare pega la mare embarassada, perquè el seu nivell de pobresa és molt alt o bé per l’estrès de la guerra.
-I quan l’adversitat els colpeix més tard… Què cal fer?
-El pilar per a desenvolupar la resiliència secundària també és l’afecte i el fet de sentir que hi ha algú, encara que sigui només una persona, una persona que s’interessa per tu, és solidària amb la teva situació i t’ho demostra. L’amor i l’afecte són el millor aliat de la resiliència. Un altre pilar per desenvolupar la resiliència és que les persones se sentin reconegudes com afectades per una injustícia i sentin que se’ls reconeix que ningú té dret a cometre aquests tipus d’agressions envers elles i que tenen el dret a ser ben tractades. Aquest relat que explica que no és normal allò que han viscut és també fonamental per desenvolupar la resiliència. Finalment, també els cal aconseguir un suport social i un suport material per millorar les seves condicions de vida, i veure que al seu voltant existeix una solidaritat que els proporciona aliments que calmen la fam, que els permet anar a l’escola i atendre les seves necessitats. Veure l’article del Blog de la Fundació CET10 “Bullying a l’escola: entre el 5 i el 10% de la població escolar entre els 7 i els 15 anys s’ha vist afectada per l’assetjament escolar”
“L’amor i l’afecte són el millor aliat de la resiliència”
-L’esport pot afavorir la resiliència?
-Sí. Hi ha elements que també afavoreixen la resiliència i són totes aquelles activitats que desperten el plaer i la diversió, activitats lúdiques des de cantar a ballar o fer esport. Són activitats que afavoreixen el desenvolupament dels recursos naturals de les persones. També hem investigat quines creences vinculades a una espiritualitat ajuden a desenvolupar la resiliència i hem vist que les creences espirituals que fomenten l’esperança i es vinculen a la naturalesa ajuden, mentre que les religions de creences rígides centrades en el pecat i el control a través de la por són antiresilients.
-Un trauma deixa lesions permanents?
–Així és. Sobretot quan el trauma es produeix en una edat primerenca les impremtes queden per sempre en el sistema nerviós de l’infant, perquè el sistema nerviós està en procés de construir-se i de madurar. Per això és tan important lluitar per a fomentar una resiliència primerenca i desenvolupar una neuroprotecció. Durant molts anys la dicotomia cos-ment no ens ha permès entendre el fet que aquestes ferides psicològiques provocaven lesions permanents. Però, com ha demostrat la neurociència, el trauma deixa una ferida en un òrgan: el cervell i el sistema nerviós. De la mateixa manera que quan ens trenquem el fèmur al soldar-se la fractura hi queda un call ossi que segueix fent mal quan ens cansem o amb els canvis de temps, el cervell també queda ressentit. Es pot reparar, però no desapareix. Els avenços de la neurociència ho mostren i ens donen encara més arguments per a desenvolupar amb urgència mesures de prevenció. Segons les nostres investigacions, quan els infants pateixen una adversitat en una edat primerenca, malgrat haver rebut després un bon acompanyament, els resultarà difícil gestionar les relacions amb els altres, organitzar-se per assolir un objectiu (funcions executives del cervell) i també gestionar les seves emocions perquè queden segrestats fàcilment per la impulsivitat o altres emocions. Si volem una humanitat més empàtica i solidària, ens cal invertir en el benestar dels infants. És il·lús pensar que tot l’esforç que fas perquè la persona es recuperi aconseguirà esborrar allò que ha viscut.
