“Serà tasca del monitor afavorir la cooperació potenciant el sentiment de grup i al mateix temps el respecte per l’altre equip.”
Autora: Ana Calvo (Fundació CET10)
L’esport no té valors en si mateix, sinó que aquests vénen estretament vinculats als subjectes que duen a terme l’acció. Aquesta acció pot anar en la línia tant d’aquells valors positius com dels negatius (o contravalors). L’esport per si sol no educa, però duent a terme intervencions de qualitat pot esdevenir un mitjà ideal per afavorir diferents actituds i valors individuals o socials com ara: diversió, creativitat, esforç, repte personal, autoconeixement, disciplina, cooperació, responsabilitat, respecte als altres…
El joc serà una molt bona eina a l’abast del monitoratge per aconseguir educar en valors. El monitor que intervé activament en el projecte d’esport escolar ha de vetllar en tot moment per la seva formació inicial i per anar formant-se constantment al llarg de la seva trajectòria professional. Cal que tingui present el decàleg que presentem i que facilitarà posar en joc els valors que volem transmetre als nostres esportistes, en què és implícita una voluntat molt clara de voler educar en valors.
1. Aprofitar el caràcter vivencial de la pràctica esportiva.
L’esport escolar es caracteritza per la multitud de situacions que es produeixen, en les quals hi ha una vivència per part dels educands que requereix una participació activa per part seva. Sovint apareixen conflictes resultat de la tensió i l’expectació que pot arribar a tenir la competició o els entrenaments dels darrers dies abans d’aquesta. El monitor cal que s’aturi, analitzi la situació des d’una visió tan objectiva com sigui possible i faci intervenir els mateixos infants en la gestió dels possibles conflictes. Convé que siguin els nens mateixos qui intentin trobar una solució i reflexionin sobre el tema per arribar a un acord.
2. L’ús del diàleg i la reflexió.
Cal aprofitar les diferents situacions que es donen en les sessions per tal d’afavorir la comunicació activa entre els infants i entre els infants i el monitor. És important que els educands arribin ells sols a un diàleg intern que els ajudi a regular la seva conducta (per exemple, en un partit davant una jugada poc neta), i siguin capaços d’interpel·lar l’altre amb una visió constructiva del que ha passat per proposar accions de millora. Cal que el monitor mostri una actitud coherent: del que pensa, amb el que diu i amb el que fa.
3. Promoure unes pràctiques físiques, lúdiques i participatives.
És important que tots els infants del grup puguin participar de la mateixa manera i no s’exclogui ningú sigui per cap motiu (ni de gènere, ni de sexe, ni cultural, ni per ser menys àgil). Quant a jocs, cal evitar aquells que incorporin l’eliminació d’un dels jugadors o els que impliquin llargues estones esperant el torn… Són situacions que acostumen a sumar conflictes. Cal que aquestes activitats estiguin en coherència i siguin adequades a l’edat i nivell del grup, per tal que l’aprenentatge d’aquest sigui molt més significatiu i enriquidor.
4. Estimular la superació i el repte.
És recomanable fer ús de les potencialitats per anar superant les limitacions, així com estimular l’esforç, la millora, el repte, per després prendre consciència dels avenços realitzats individualment i grupalment. Hi ajudaran els elogis i els ànims i estimular la constància, etc. Convé activar els valors de l’autoconfiança, el treball en equip, la participació i potenciar l’esforç en front de la competitivitat, competència desmesurada i violència… En definitiva, s’ha de saber perdre –que significa assumir la frustració, acceptar una derrota, respectar la normativa i no indignar-se–. És una de les millors lliçons que ens pot oferir l’esport i, evidentment, també saber guanyar respectant l’adversari, la normativa i, tot i guanyar, veure aspectes a millorar. Caldrà, doncs, treballar tot això amb els esportistes.
5. Promoure activitats i jocs cooperatius.
Aquest tipus de jocs milloren el clima de grup i faciliten l’acceptació dels altres, el fet de compartir, l’ajuda mútua, el treball de l’autoestima, etc. Tots aquests elements facilitaran i ajudaran a esdevenir sessions d’esport escolar amb una bona qualitat educativa. Hem d’ensenyar a cooperar, a treball conjuntament per tal d’assolir un objectiu comú i, per fer-ho, haurem de donar el millor de nosaltres mateixos i valorar, alhora, l’esforç que fan els nostres companys. Serà tasca del monitor afavorir aquesta cooperació potenciant el sentiment de grup i, al mateix temps, el respecte per l’altre equip.
“Com a educadors, hem de prendre consciència del valor educatiu de l’esport i del paper que juga cada monitor.”
6. El protagonisme dels infants.
Si l’infant se sent important en el seu procés d’aprenentatge, tenim gran part de la feina guanyada. Per aconseguir-ho cal que el monitor el faci partícip de les valoracions, de l’elaboració de propostes, de la incorporació de noves estratègies de joc, de la creació de la normativa interna del grup (aconsello fer un sistema de drets i deures i no tant una normativa més de caire punitiu). Els infants han de poder escollir realitzar aquell esport, en aquell moment i d’aquella manera.
7. El treball del hàbits d’higiene i el sentit de l’ordre de l’ambient.
No sols és dutxar-se després de la practica esportiva, sinó també tenir cura del material i deixar-lo endreçat. Ser conscient de la importància que té, conservar i respectar aquests aspectes, ja que ens faran estar més a gust amb nosaltres mateixos i, en relació al material, aquest ens durarà més temps. A més també cal un assessorament a favor d’un estil de vida saludable quant a hàbits esportius i hàbits alimentaris.
8. La motivació intrínseca i extrínseca.
És imprescindible que durant el curs escolar el monitor trobi la manera de tenir els infants il·lusionats, motivats i amb ganes de seguir millorant. Segurament, si l’infant competeix, hi haurà moments –quan un partit no surt com estava previst o l’infant realitza una mala jugada– que el mateix infant es criticarà a ell mateix (sovint bastant durament) i serà necessari que el monitor l’acompanyi en el procés de trobar aquells punts positius de l’actuació i guiar-lo en la superació dels punts a millorar. L’esport ha d’ajudar els infants a posar-se a prova davant l’obstacle, a saber-hi fer front, a acceptar la pròpia vulnerabilitat i a esforçar-s’hi per millorar. És important que els infants estiguin motivats per tal que davant de situacions difícils no abandonin. Caldrà que l’educador conegui molt bé els seus infants i com aquests configuren el grup, per tal d’oferir propostes educatives que vagin en consonància amb el perfil d’infants i grup que té.
9. Analitzar críticament els inputs sobre l’esport que trobem als mitjans de comunicació.
Trobar moments de reflexió on es pugui treballar amb el grup temàtiques relacionades més aviat a l’esport galàctic, un esport vinculat a l’esport espectacle, on hi ha moltes notícies que tenen relació amb dopatge, manipulació, violència, racisme, narcisisme, alienació. Això permetrà fer veure als petits esportistes que no cal convertir-se en Messi o Nadal. Facilitarà comprendre que el màxim objectiu ha de ser créixer i renovar-se tant físicament com mentalment: aprendre a viure i trobar el millor d’un mateix. Ser capaços d’analitzar comportaments incorrectes en un partit i proposar alternatives, per exemple, serà de gran utilitat.
10. Implicar les famílies.
Cal trobar moments formatius amb les famílies (reunions, xerrades formatives, intervencions puntuals…) que ajudin els educadors a transmetre i fer entendre de manera significativa els valors amb què es treballa amb els seus fills. Malauradament, encara hi ha un gran volum de famílies que aboquen un excés de responsabilitat vers els seus fills (creences vinculades a la idea que guanyar és el més important) i existeix una excessiva preocupació pel resultat i no tant pel procés o per les petites millores que es van succeint.
Tots aquests hàbits, aquests valors personals i socials, si es van treballant des de les primeres edats, es poden arribar a mantenir en l’edat adulta. Serà l’educador un acompanyant actiu d’aquest procés de creixement integral de la persona. Com a educadors, hem de prendre consciència del valor educatiu de l’esport i del paper que juga cada monitor, i no perdre de vista que aquest paper el juga en interacció amb altres agents educatius. L’esport escolar ajuda els infants a saber relacionar-se amb l’altre, els enforteix l’esperit i els prepara per ser més respectuosos i millors persones.
