Millorar la capacitat de concentració, aprendre valors com la disciplina, establir vincles de molta qualitat, saber organitzar-se el temps lliure, incrementar la força i la flexibilitat, el sentit de l’equilibri… Són només alguns dels molts avantatges d’incorporar aquestes disciplines esportives a la vida escolar dels nens i nenes.
Incloure l’activitat física de manera regular en la vida dels nens i nenes ofereix una àmplia llista de beneficis per a la salut física i psíquica, així com per al desenvolupament a tots nivells de l’infant. Santi Gea és el responsable de la secció de futbol sala de la Fundació CET 10, que està formada per 10 equips, entre els quals hi ha dos nivells de femení. Gea està convençut que el futbol sala és un esport molt enriquidor en la formació integral dels nens i nenes. “És recomanable des de les primeres edats, ja que és una eina més que treballa molts valors com l’esforç, el sacrifici, la cohesió, la companyonia i l’esperit d’equip… El meu consell és que tots els nens i nenes practiquin algun esport, i sobretot aquells que tinguin problemes en les relacions interpersonals. En aquest cas l’esport col·lectiu afavoreix molt les relacions”.
Santi Gea fa anys que està enamorat del futbol, tècnic també del Futbol Club Barcelona B, diu que el que més li agrada d’aquest esport és la capacitat que requereix per prendre decisions en un període de temps curt i en un espai reduït. “Cal dotar els jugadors i jugadores de molts recursos tècnics perquè puguin solucionar els diferents obstacles amb una bona destresa motriu. I amb el futbol sala encara et diverteixes més que en el futbol, perquè sempre ets més a prop d’aconseguir l’objectiu final, que és el gol”, explica Gea.
-Molts nens i nenes somnien a ser futbolistes professionals… Què els dius quan et diuen que volen ser Ricardinho, Sergio Lozano, alguns dels millors jugadors professionals de futbol sala?
-Conec aquests jugadors des que eren petits i puc assegurar que ells també tenien aquest somni. El treball, l’esforç, el sacrifici, sumat al talent innat, ha fet que puguin realitzar els seus somnis. Jo animo els nens i nenes que practiquin aquest esport gaudint-ne, sense deixar de banda que els seus somnis, de convertir-se en professionals algun dia, es poden complir; però també sempre des de la realitat, que mai serà un fracàs el fet de no arribar a assolir-ho.
Aprendre bons hàbits de forma lúdica
-Què diries del futbol sala quan el practiquen les nenes?
-Cada any el futbol sala femení evoluciona més i el nombre d’equips i de jugadores s’incrementa considerablement. Som en una societat que ha evolucionat i el tabú que hi havia abans sobre que el futbol sala és un esport de nois, per fi ha canviat. El canvi ja és patent i les famílies tenen interioritzat que el futbol sala és un esport més que no té sexe. Les habilitats que mostren en els peus i la capacitat tàctica de les noies no tenen res a envejar a les dels nois i, amb un bon treball, com en el cas dels nois, poden millorar les seves condicions.
-Què aprenen els nens i nenes que s’apunten al futbol sala com a activitat extraescolar?
-Tenim dissenyat un model curricular en què surten els diferents objectius a assolir en les diferents etapes. En l’àmbit general, el nostre objectiu és ensenyar l’esport en qüestió (aspectes tècnics i tàctics del futsal) alhora que en gaudeixen, sense oblidar-nos dels valors educatius i personals. El compromís, la disciplina, gaudir, aprendre i la salut són els principals beneficis que aporta aquest esport. Tots els nens que tenim l’estan practicant des dels 3 anys. El més important és saber què toca treballar en cadascuna de les diferents etapes evolutives i que la pilota als peus sigui un instrument més per aconseguir els objectius que corresponen.
“Cada any el futbol sala femení evoluciona més i el nombre d’equips i de jugadores s’incrementa considerablement”, diu Santi Gea, responsable de la secció de futbol sala de la Fundació Cet 10
-Com s’enfoca el fet de guanyar o perdre un partit?
-Dins de la formació dels nens i nenes s’aprèn a saber competir i el que comporta. Per tant, no volem defugir o evitar competir, al contrari, creiem que per ensenyar el que comporta és necessari que tinguin aquestes vivències. De la resta ja s’ocupa l’entrenador o entrenadora, que conjuntament amb les famílies intentem educar-los per aprendre de la importància de saber guanyar i saber perdre.
-Creus que la pràctica de l’esport millora el rendiment escolar?
-L’esport t’ajuda a adquirir una sèrie d’hàbits que són els mateixos que es necessiten a l’escola i a la vida en general. La diferència és que la pràctica de l’esport té un component lúdic i motivador, cosa que fa que et sigui més fàcil poder assolir aquests hàbits. L’esport és un bon mitjà per adquirir-los i així poder-los també aplicar a l’escola, per millorar el rendiment.
Bàsquet, l’esport que potencia tot el cos
Josep Maria Casanovas (Eloi) és el coordinador de la secció de bàsquet de la Fundació CET 10, que té sis equips: dos adscrits a l’Esport Escolar de Barcelona i quatre adscrits a la Federació Catalana de Bàsquet. “Els humans som egoistes i egocèntrics per naturalesa i la pràctica d’un esport d’equip ens pot fer entendre millor que cap altre mètode que tots ens necessitem els uns als altres; que hem de respectar les diferències… Tothom hauria de fer un esport d’equip en la seva etapa de formació com a persona, però, potser especialment els nois i noies introvertits. Jo sóc un enamorat del bàsquet perquè és un esport amb molta complexitat tècnica i tàctica i és un repte ensenyar-lo bé. De totes maneres, transmetre l’amor per aquest esport és fàcil perquè a tots els nens i nenes els agrada jugar-hi i el bàsquet és un dels jocs més atractius perquè es bota i s’encistella!!”, diu l’Eloi.
-Els agrada també a les nenes?
-Encara és l’esport més practicat per les noies a tot el món! Però és veritat que sembla que tenim una petita crisi en el bàsquet femení, perquè els equips mixtes no agraden a les noies i s’ha de procurar fer equips totalment femenins a les escoles.
“Tothom hauria de fer un esport d’equip en la seva etapa de formació com a persona, però, potser especialment els nois i noies més introvertits”, assegura l’Eloi, responsable de la secció de bàsquet de la Fundació Cet 10.
-A partir de quina edat es pot practicar el bàsquet?
-Jo recomano no tirar a cistella abans de tercer de primària. A partir d’aquí es pot començar quan es vulgui. En Michael Jordan ho va fer als setze anys.
-Creus que la pràctica de l’esport millora el rendiment escolar?
-Sens dubte. Un escolar necessita gastar energies físiques per centrar-se més en les energies intel·lectuals quan es posa a estudiar. D’altra banda, qualsevol activitat extraescolar ajuda l’alumne a haver de planificar-se les tasques per no fallar en les seves responsabilitats, que és una habilitat importantíssima per a la vida.
Patinatge artístic per millorar l’equilibri
Elena Fernández és la responsable de la secció de patinatge artístic de la Fundació CET 10. L’Elena considera que aquesta activitat física és molt adient durant l’etapa escolar perquè el patinatge és un esport complet que potencia molt l’equilibri i les cames. “A més treballem amb música. Durant el curs, s’han de fer coreografies individuals o en grup. El fet que es realitzi a l´aire lliure és important després de tota una jornada lectiva ficats a dins les aules. Realitzar una activitat fora reconforta. El patinatge és un esport que “enganxa”. Els nens no s’estanquen mai. Quan saben fer un exercici, en passen a fer un altre de més difícil i així successivament. Sempre volen aprendre més i més… Veuen altres alumnes que fan alguna cosa més difícil i volen arribar a fer-ho també. I per a la monitora és el mateix. Li ensenyes un exercici i veus que cada cop el fa millor, i ja vols ensenyar-li el següent…”
-Què aprenen les nenes que s’apunten a aquesta activitat extraescolar?
-Comencem sempre amb l’equilibri. Primer de tot han de saber aguantar-se sense caure amb els dos peus a terra. Aprenen a agafar impuls per córrer, passen a fer exercicis d’equilibri amb un peu, després a fer salts sense girar. Posteriorment aprenen a fer salts amb mitja volta, una volta, etc. També fan piruetes: primer amb dos peus i després passen a fer-les sobre un peu… Es va complicant a mesura que avancen. Amb els més petits l’ideal és aprendre jugant. Mitjançant el joc se’ls poden ensenyar els primers exercicis sense que se n’adonin. Amb 4 o 5 anys els nens poden seguir una sessió, que s’ha de plantejar de forma totalment lúdica. Cal passar-ho bé i començar a executar dues o tres figures. Segons la maduresa del nen, als 5 o 6 anys, se’ls comença a demanar una mica més. Ja comencen a pensar en el que fan, comencen a conèixer les seves parts del cos, i podem avançar en coses més difícils. És un esport majoritàriament femení, ja que es treballa molt més l’estètica i l’harmonia dels moviments, i es fan coreografies amb música. Algunes nenes tenen el patinatge com una activitat extraescolar i d’altres estan federades i aleshores participen en competicions de forma habitual.
“En els meus 20 anys d’experiència com a entrenadora mai he conegut cap nen o nena que hagi disminuït el seu rendiment escolar per la pràctica d’un esport. Fer esport és imprescindible per al bon desenvolupament del nen o nena, tant en l’àmbit físic com psicològic”, diu Elena Fernández, responsable de la secció de patinatge artístic de la Fundació Cet 10.
-Com s’enfoquen les competicions?
-A CET 10 tenim 8 equips de competició. Quatre equips competeixen en l’àmbit escolar. Són nenes que practiquen el patinatge a la seva escola dos dies a la setmana i que a més entrenen els divendres per complementar el seu aprenentatge i preparar-se per a les competicions del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. Aquestes nenes competeixen contra altres escoles de l’àmbit territorial de Barcelona. A més, tenim 2 equips federats. Són els grups de la secció. Aquests nenes entrenen moltes més hores a la setmana i es preparen per a les competicions que organitza la Federació Catalana de Patinatge. El seu repte és molt més ampli, ja que poden arribar fins a campionats europeus. I per últim tenim 2 grups de xou, un en l’àmbit escolar i un altre federat. Aquests nens i nenes no competeixen en l’àmbit individual, sinó en grup, i per arribar a formar part d’aquesta modalitat han d’haver passat per algun dels grups de competició individual. Les competicions s’afronten de diferent manera, segons l’edat del nen o nena i segons els objectius. Sempre s’ha de ser realista i coherent amb el nen o nena i no plantejar objectius que no es puguin assolir, ja que això pot comportar la seva frustració.
-Creus que la pràctica de l’esport millora el rendiment escolar?
-Estic totalment convençuda que la pràctica de l’esport millora el rendiment escolar. L’esport és un benefici per al cos, però també per a la ment. Que els nens vagin ampliant els seus coneixements intel·lectuals no depèn únicament del fet que els asseiem a una cadira a fer exercicis o a estudiar-se un temari. Ells han de sentir-se bé físicament per poder afrontar aquests reptes intel·lectuals. En els meus 20 anys d’experiència com a entrenadora mai he conegut cap nen o nena que hagi disminuït el seu rendiment escolar per la pràctica d’un esport. Fer esport és imprescindible per al bon desenvolupament del nen o nena, tant en l’àmbit físic com psicològic. És un complement a l´ensenyament escolar.
Gimnàstica rítmica, força i flexibilitat
Irene Bernal és la responsable de la secció de gimnàstica rítmica de la Fundació CET 10, que té 22 gimnastes d’entre 8 i 17 anys que estan dividides en tres grups: el grup benjamí, el grup infantil i el grup junior i sènior.
Segons Bernal, la gimnàstica rítmica és un dels millors esports per practicar en edat escolar, ja que la disciplina i dedicació que implica ajuden les nenes a saber organitzar el seu temps lliure, a treballar en equip i, a més, crea un grup d’amigues per sempre. “Amb tots els moments que passes amb el teu grup crees un vincle molt gran, així com amb l’entrenadora, que es converteix en un suport fonamental. Són moltes hores d’entrenament juntes i gràcies a això busques moments del teu temps lliure amb les teves companyes per distreure’t i compartir maldecaps.
-Què és el que les nenes aprenen primer en la gimnàstica rítmica?
-Quan les nenes s’inicien en aquest esport aprenen tècnica de base, a estirar-se, a fer els elements bàsics i la normativa a seguir. La principal diferència entre les categories que tenim és l’edat. I la millor edat per començar són els 6 anys.
“La competició forma part de la vida. És bo saber perdre, però també saber guanyar. Tenim una temporada molt llarga de competicions i això no ens deixa queixar-nos dels mals resultats. Hem de millorar les errades que hem comès”, diu Irene Bernal, responsable de la secció de gimnàstica rítmica de la Fundació Cet 10.
Com en el cas del patinatge, hi ha nenes que fan gimnàstica rítmica com una activitat extraescolar i d’altres estan federades i participen en competicions. “Què com s’enfronten les competicions? La competició forma part de la vida. És bo saber perdre, però també saber guanyar. Tenim una temporada molt llarga de competicions i això no ens deixa lamentar-nos dels mals resultats, ja que hem de millorar les errades que hem comès.
Evidentment les nenes són davant d’una graderia plena i un jurat que avalua la feina de tot un any en dos minuts. Te la jugues. Però gràcies als campionats les nenes coneixen altres formes de treballar i més nenes a qui també els agrada la rítmica. L’esport t’aporta uns valors que serveixen en tots els aspectes de la vida, entre els quals destaca la companyonia, el sacrifici i la disciplina, que afavoreixen el creixement i el desenvolupament”.
